Soterrat al forat de la vorera

 

acrílico sobre papel 24x32

El color dels meus somnis és el negre.

Lluito contra la mort dels arbres,
i m’espero en la solitud glaçada
de l’aigua, arraulit en la seva fredor,
on els mots tenen mamelles com una
gola passiva
que em retorna a la matriu.

Soterrat al forat de la vorera,
el plor és un llavi estret, i l’amor és la
píndola per a no estar sol.

Com un cistell d’ous trencats,
la gana és un silenci estrany
i la mort, aquell procés per a fer
lloc als altres, igual que els peixos
són tecles
al piano del mar.

Mai em va amoïnar el meu nom,
mentre encara me’n recordava.